diumenge, 12 de novembre de 2017

Barcelona pensa

15-16 de novembre. Aquestes són les dates d’enguany del Festival de Filosofia “Barcelona pensa”. El programa d’activitats, a barcelonapensa.cat.

Nosaltres a l’escola, com ho portem fent des de fa ja nou anys amb l’alumnat de 4t, assistirem el dimecres 15 a la Mostra de Fotofilosofia representant a l’escola.

Com cada any, està tothom convidat!


dimecres, 8 de novembre de 2017

Llibertat

Llibertat”, poema del poeta francès Paul Éluard i musicat pel Genís Mayola. Imprescindible pel temps que corren, difícilment no us emocionarà.

Encara "escric el teu nom"...



diumenge, 15 d’octubre de 2017

Quan van venir..

Diumenge a la tarda. Intento aturar la ment, però últimament és batalla perduda. Penso en la situació política i social que estem vivint al llarg de les últimes setmanes, inclús mesos. Sento ràbia, impotència davant les mentides i actituds de menyspreu que estem patint i que mai m'hagués imaginat que les podríem viure. 

Mentida rere mentida. Amenaça rere amenaça. Odiats i assenyalats per una part de la societat espanyola i mitjans de comunicació. Ens volen rendits, humiliats, oprimits, com sempre.

No han tingut prou amb ocupar-nos el país de Policies i Guàrdies Civils, sinó que amb un "a por ellos", s'han atrevit a apallissar els nostres avis i les nostres àvies tot just fa dues setmanes. I el pitjor no és això. El pitjor és la gent d'allà, però també d'aquí, que pensen que van fer el que calia. Que valents! Com si el problema fos realment el fet de ser català o d'haver demanat un referèndum. Mireu cap a Múrcia, que han fet el mateix amb la seva gent per protestar pel soterrament de l'AVE.

Qui es pensi que això és un problema d'independència sí o independència no, s'equivoca. No és un problema d'independència, és un problema de democràcia. Som un poble que tan sol demanava votar. Votar! I votar es democràcia. Però hem toca os, que és voler canviar el poder fàctic establert. Si no plantem cara seriosament, veuran que "aquí no ha pasado nada". I avui serà per això i demà serà per la baixada de les pensions i demà passat per les retallades als treballadors i l'altre per... Però tant se val, perquè "no pasa nada!"

I et trobes així, amb una barreja de sentiments que no pots evitar: per una banda ràbia, estupor, indignació, impotència, inclús odi (que mai no n'havia tingut, però no el puc evitar, tot i la vergonya de reconèixer-ho); i per alta banda, a tocar d'un somni, esperança, il·lusió, amb una certa sensació de papallones a la panxa, com quan t'enamores...

I enmig de tots aquests pensaments. Avui em perdonareu, potser no estic sent massa rigorós en l'estructura del text. Moltes idees, molts sentiments, moltes emocions... He volgut deixar-me anar per desfogar-me una mica i aquesta vegada, encara que deuria, no faré gaires revisions.

Enmig d'aquests pensaments, deia, m'ha vingut al cap un text que he volgut recuperar i portar-lo fins aquí. És un text del pastor luterà Martin Niemöller,, emmarcat en la II Guerra Mundial i que ben segur alguna vegada heu llegit.

Quan els nazis van venir a buscar els comunistes, 
vaig guardar silenci, perquè jo no era comunista. 
Quan van empresonar els socialdemòcrates, 
vaig guardar silenci, perquè jo no era socialdemòcrata. 
Quan van venir a buscar els sindicalistes, 
no vaig protestar, perquè jo no era sindicalista. 
Quan van venir a pels jueus, 
no vaig pronunciar paraula, perquè jo no era jueu. 
Quan finalment van venir a buscar-me, 
no hi havia ningú més que pogués protestar...

PD. Per cert: les nostres àvies, les nostres mares, les nostres escoles i les nostres mestres, NO ES TOQUEN

dimarts, 3 d’octubre de 2017

Aturada de país

En favor del Referèndum, el poble català i en contra de la violència policial: ATURADA DE PAÍS! I que només els petons ens tapin la boca...

dilluns, 4 de setembre de 2017

Els amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem del matí a la nit. 
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. 
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. 
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor 
i rodolem per terra entre abraços i besos. 
No comprenem l’amor com un costum amable 
com un costum pacífic de compliment i teles 
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó). 
Es desperta, de sobte, com un vell huracà, 
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. 
Jo desitjava, a voltes, un amor educat 
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, 
ara un muscle i després el peçó d’una orella. 
El nostre amor és un amor brusc i salvatge, 
i tenim l’enyorança amarga de la terra, 
d’anar a rebolcons entre besos i arraps. 
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. 
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. 
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. 
Després, tombats en terra de qualsevol manera, 
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, 
que no estem en l’edat, i tot això i allò. 

No hi havia a València dos amants com nosaltres, 
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

Vicent Andrés Estellés

dissabte, 26 d’agost de 2017

No tenim por!

Vindrem del Nord i vindrem del Sud. Per la Pau i la Llibertat, avui hem de ser-hi! #NoTenimPor




divendres, 23 de juny de 2017

Revetlla de Sant Joan

Els focs d'aquest Sant Joan

Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant ..
i en fareu també en la serra
perquè els vegin de més enllà.

Que la terra està revolta
sota els peu dels occitans,
i convé que se’n recordin,
de l’antiga germandat.

Des de que fou esquarterada
no s’havia vist pas mai
redreçar-se alhora els trossos
cadascú pel seu costat.

Miracle! gent d’Occitània
l’esprit d’Oc s’ha despertat !
Tots la passarem en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengües de l’Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra,
i de la més als plans ..
Pirineus, si resplandessis
tot encés de mar a mar,
remembrant als fils den vetlla
les memòries del passat,
les fiances del pervindre
i els misteris de l’atzar,
que fa que els fills d’una mare,
que els homes d’un sol parlar
tinguem els braços a l’aire
tots alhora bracejant;
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de llibertat.

 Joan Maragall – juny 1907

Molt bona revetlla a tothom!!